Resultats de la Fase I: Catalogació de barraques de vinya

Tot i que actualment hi ha catalogades vuitanta-nou barraques al terme municipal de Begues, el nombre total de les que havia al municipi fins a mitjan segle XX era molt més elevat. Als plànols dels cadastres elaborats els anys 1930 i 1958 n’hi ha grafiades dues-centes cinc. D’algunes de les barraques desaparegudes a causa d’obres d’urbanització i moviments de terres n’hi ha testimonis orals i fins i tot fotogràfics.

Les barraques de Begues es troben majoritàriament a les terres planes i els vessants muntanyosos aterrassats –abandonats des de fa dècades- situats al voltant del nucli de la població, tot i que també n’hi ha algunes situades a l’interior del massís del Garraf. Les més allunyades són les dues de Vallgrassa (a uns 6 km en línia recta), la de les Penyes Roges (5 km) i les dues de Campgràs i la de la Morella (4 km). A l’entorn més proper a Begues les barraques són escasses, perquè la proximitat amb la població les feia no tan necessàries i per la naturalesa poc pedregosa del terreny. En canvi, als indrets una mica més distanciats la llunyania dels camps de conreu feia necessari disposar d’una barraca per poder aixoplugar-s’hi en cas de pluja i durant els períodes de collita. Algunes barraques són molt pròximes, ja que es troben en camps que –tot i que sovint formaven part de la mateixa propietat- eren conreats per diferents parcers, que s’havien encarregat d’artigar, aterrassar i habilitar els terrenys per al conreu. Durant aquest procés, cada parcer construïa una barraca per al seu propi ús, independentment que estigués a la vora de la d’algun altre parcer.

L’estat global de conservació de les barraques de Begues no és gaire bo. A banda de les desaparegudes completament, del total de les vuitanta-nou construccions documentades solament vint-i-quatre (27 %) es troben en un estat de conservació satisfactori, tres de les quals tenien la volta caiguda i han estat restaurades pel Centre d’Estudis Beguetans -utilitzant tècniques constructives tradicionals- i quatre més van ser restaurades pels seus propietaris, utilitzant ciment per arrebossar-les o a la manera tradicional. Hi ha dotze barraques més (13 %) que conserven la volta, tot i que en alguns casos han perdut la seva coberta de pedres, terra i vegetals sobre la volta o presenten algun petit despreniment. N’hi ha cinc (6 %) que tenen la volta parcialment caiguda, trenta-set (42 %) que la tenen completament ensorrada i presenten també despreniments a les parets i/o els contraforts i onze (12 %) que estan completament derruïdes, fins al punt que no és possible ni tan sols endevinar-ne la morfologia de la planta.

Estat de conservació de les barraques

Les barraques beguetanes tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les seves alçades sobre el nivell del mar -obtingudes mitjançant l’ús d’un aparell GPS- varien entre els 277 metres de la barraca de les Penyes Roges i els 570 m de la de la Morella. Un total de seixanta-cinc barraques (73 %) es troben a unes alçades compreses entre els 370 i els 420 metres i només dotze (13 %) es troben a una alçada inferior i unes altres dotze (13 %) a una superior. Totes són monocel·lulars, excepte la doble de Campgràs. Hi ha també un aixopluc sota balma amb un mur de pedra seca a Mas Roig (1.14) i altres dos construïts a l’interior de marges a Can Térmens (1.7 i 1.24).

Alçada sobre el nivell del mar

Les plantes de les barraques són majoritàriament circulars o ovalades, però n’hi ha tres de quadrangulars (1.28, 2.29 i 3.5), tres de rectangulars (1.18, 2.2 i 2.17) i tres més de planta poligonal o mixta (2.3, 3.3 i 4.8). Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d’aproximació de filades formant una falsa cúpula. Algunes barraques tenen una cornisa de pedres planes sobre l’entrada (1.7, 2.26, 3.11) o entre la part superior de les parets i l’inici de la volta (2.1, 2.9, 2.35, 3.2, 3.4, 3.6, 4.4). Deixant de costat els tres petits aixoplucs dins marges i sota una bauma, ha estat possible amidar l’alçada interior de trenta-set barraques, amb una mitjana de 2,36 m, havent-n’hi vint-i-nou (78%) amb una alçada entre 2 i 2,7 m, cinc (14%) amb una alçada superior i tres (8%) amb una d’inferior. La barraca més petita (1.7) té una alçada interior d’1,7 m i la més alta (2.9) en té 3,2.

Tipus de planta

Alçada interior de les barraques

Els diàmetres màxims interiors han pogut ser amidats en seixanta barraques, amb una mitjana entorn els 2,4 m; trenta-set ( 67%) tenen diàmetres entre 2,1 i 2,7 m, mentre que tretze el tenen superior i deu inferior; la més àmplia és una de Can Térmens (1.9) que arriba fins als 3,9 m, mentre que la més petita és una de Mas Roig (1.13) que només té 1,4 m.

Diàmetre màxim interior

Els gruixos dels murs no són uniformes i acostumen a ser de 0,7-0,9 m a les entrades i espitlleres, únics punts on han estat mesurats. Hi ha trenta-set barraques (42%) que tenen un contrafort que les envolta completament o en part. Les portes d’accés es conserven només en quaranta-set barraques (53% del total), amb una alçada mitjana entorn els 1,4 m; la més alta és al Roure (2.31) amb 1,9 m -també és una de les construccions més àmplies-, mentre que la més baixa és a Can Térmens (1.25) i només té 1 m d’alçada. L’amplitud mitjana de les entrades se situa entorn els 0,6 m –oscil·lant entre 0,5 i 0,9 m- i la seva part exterior acostuma a ser entre uns pocs centímetres i 0,3 m més ampla. La morfologia majoritària dels accessos és la d’arc primitiu (41 casos), mentre que amb llinda plana n’hi ha 5 i amb arc pla només 1; el predomini de l’acabament en arc accentua l’estretor de les entrades.

Les orientacions de les barraques –mesurades des de l’interior vers l’exterior a través de les entrades- són molt diverses: n’hi ha set afrontades vers el NW, N i NE (8%), sis vers l’E (7%), vint-i-set vers el SE (30,33%), vint-i-quatre vers el S (27%), dotze vers el SW (13%) i cinc vers l’W. El predomini de construccions encarades vers el sudest i migjorn podria respondre a l’interès per aprofitar al màxim la llum solar, tot i que en alguns casos l’orientació està molt influïda per la topografia del terreny. Totes les barraques utilitzen les pedres existents al lloc on estan situades: calcàries, dolomies, pissarres, gresos o crostes calcàries, tot i que en algunes ocasions els tipus de pedres emprades són diversos, ja que n’hi ha també procedents d’àrees geològiques veïnes que han estat transportades per l’erosió.

Orientació de les portes

Els elements interiors no són gaire freqüents. En onze barraques (1.6, 1.8, 1.9, 1.10, 1.16, 1.20, 1.23, 2.9, 2.11, 3.2 i 3.7) hi ha pedres col·locades per usar-les com a seients. Han estat documentats només cinc armariets – al terra (2.29 i 2.34) i a mitja alçada (3.5 i 4.8)-, dos d’ells a la mateixa barraca (3.5), que té també una menjadora de pedra. Hi ha espitlleres a tretze barraques (1.6, 1.9, 1.11, 1.19, 2.1, 2.2, 2.10, 2.11, 2.15, 2.26, 2.27, 2.30 i 3.3), que servirien per poder observar l’exterior i facilitar la circulació d’aire; una construcció a Mas Roig (1.11) té també una petita pica al terra. Les restes de carbonets a l’interior d’algunes barraques indica que en ocasions s’encenia foc al seu interior, fet confirmat per la presència d’un tub de PVC encastat a la volta -probablement per facilitar la sortida de fums- i sutge a les parets a Mas Roig (1.23) i per una altra petita obertura a la volta a Font Sangonera (2.9). Una barraca a l’Alzina (3.4) disposa d’una mena d’altell construït amb dos troncs travessers encastats a les parets i una llosa i canyes a sobre; hi ha dos troncs a la barraca a Can Pau (4.4) que deuen haver tingut la mateixa funcionalitat. A la barraca doble a Campgràs (2.17) hi ha un conducte interior de comunicació entre els dos àmbits, d’1,2 m d’alçada i la mateixa longitud. Cinc barraques conserven o presenten indicis d’haver tingut una porta de fusta per tancar-les. Al costat d’algunes barraques hi ha construccions associades: un safareig a Benzinera Begues-Park (1.6), un petit armariet a la base d’un marge a les Tallarisses (1.5) o una escala feta amb pedres planes per facilitar l’accés a la feixa a Can Térmens (1.28) i a Mas Roig (1.30). A la vora d’una de les barraques a Puig Castellar (2.2) hi ha dos pous, un d’ells amb abeurador.