Estat actual de conservació

Les barraques

En general, les barraques que es conserven dretes no reben cap manteniment dels propietaris, excepte un d’ells, que les arranja amb material de consolidació, fet que perverteix la denominació de construcció de pedra seca, però que per altra banda assegura la perdurabilitat de les construccions tractades. Fruit del treball de camp realitzat, s’han identificat nombroses barraques enfonsades o amb seriosos desperfectes. El CEB ha restaurat fins ara tres barraques de vinya situades en terrenys públics i privats. El resultat de la Fase I: Catalogació de barraques de vinya il·lustra clarament el greu deteriorament d’aquestes construccions.

Els plànols dels cadastres de 1930 i 1958, identifiquen 205 barraques de vinya i algunes altres tipologies de CPS. És una documentació valuosa, car per una banda indica que al menys fins a mitjans del segle XX es conservaven en bon estat gran nombre de barraques en el terme de Begues, i per l’altra, mostra la desaparició o enfonsament de barraques i altres CPS que hi ha hagut en els darrers cinquanta anys. Actualment a Begues existeixen 31 barraques de vinya en bon estat, tres d’elles arranjades pel CEB.

Altres CPS: pous, cisternes, marges, rajoleries...

Les CPS que es conserven avui en dia no reben cap manteniment dels propietaris, excepte alguns pous en ús i altres que han estat consolidats o tapiats per la perillositat que suposa el deteriorament en què es troben. Els marges i feixes resten descuïdats i poc respectats, ja sigui per l’abandonament dels camps que protegeixen, la seva relativa abundància, el desconeixement de la seva importància ecològica i paisatgística, el poc respecte que susciten, etc. Les rajoleries i els forns de calç són les tipologies més desconegudes i abandonades. Els corrals, relativament abundants a Begues s’estan caient a trossos, algun ha estat remodelat com a magatzem, però amb poca fortuna. Els camins tradicionals o estan abandonats o han estat malmesos per infraestructures com la variant que creua tot Begues, com és el cas del camí de Sitges. El CEB ha netejat manualment el camí de Vallirana com activitat d’urgència, ja que les màquines que havia disposat el propietari per netejar-lo mecanicament l’havien malmès en bona part.

En síntesi, es pot afirmar que el patrimoni en pedra seca de Begues està greument amenaçat per diversos motius: el desús de les seves funcions en el món agrari, l’impacte de les noves urbanitzacions, el descuit de la majoria de propietaris, la manca d’ajuts institucionals per al seu manteniment, la manca d’un cens que l’identifiqui, la inexistència d’una protecció legal adequada i el vandalisme d’alguns individus.