Barraques de vinya

Les barraques són habitacles que han estat construïts amb la intenció d’esdevenir dipòsit d’eines, de resguard davant les inclemències del temps, de lloc de descans, com a dormitori... Es poden classificar des de diversos punts de vista: per la forma de la seva planta (circular, semicircular, quadrada, trapezoïdal, forma de ferradura, el·líptica, irregular, etc.); per la forma de la volta: cònica, de canó, d’arcades successives, de falsa cúpula...; per l’estil de l’obertura o porta: llinda plana, arc de mig punt, en arc pla, en angle, etc; per l’adaptació al medi: aïllades, adossades a un marge, encastades a una roca, construïdes dins un marge, etc.

Marges i parets

El procés d'aterrassament dels terrenys en pendent per a habilitar-los per al conreu ha donat lloc a l'aparició del marge, estructura construïda per subjectar les terres i, a la vegada, "magatzem" de la pedra sobrera d'arrabassar els camps. El terme de Begues, excepte la plana on s’ha construït el poble, es caracteritza per ser, la major part, un terreny pedregós i calcari, cosa que ha propiciat la construcció de gran quantitat de feixes en els vessants de les muntanyes. En els terrenys planers s’han construït parets seques amb l’objectiu de delimitar propietats o impedir l’entrada de bestiar.

Cal dir que no tots els marges estan obrats seguint els mateixos criteris. La qualitat de la pedra a l'abast, l'alçada del marge i l'estil personal són factors que propicien l'aparició de variants estètiques i constructives. Podríem afirmar que, sense renunciar, però, a la solidesa, cada margenador tenia la seva pròpia cal·ligrafia. Els marges i parets poden tenir altres construccions adossades: amagatalls, escales, portes, canviadors, desaiguadors, passos per bestiar, etc.

Pous d’aigua

L’aigua és un element indissociable de la vida. En el cas de Begues, les poques fonts i la inexistència de cursos permanents d’aigua fan dels pous els únics mitjans per obtenir aigua. Sovint els pous tenen associats safaretjos i/o abeuradors per al bestiar. Hom diu que a Begues molts camps tenien el seu pou associat.

Corrals

Els corrals, usats com a recer per al bestiar, són un element comú en tot el territori. Al terme municipal de Begues, els ramats de cabres, així com els tancats per arrecerar-los, varen ser nombrosos fins a mitjan segle XX. Avui en dia se’n conserven alguns, la major part en mal estat.

Cisternes

Les cisternes d’aigua són dipòsits pluvials construïts per proveir d’aigua de boca a les persones o bé per abeurar el bestiar. Són edificacions de planta cuadrada o circular semi-soterrades amb sostre de volta de canó. A Begues es coneix l’existència d’una gran cisterna, destinada al bestiar, ubicada a l’oest del nucli urbà, en un indret anomenat Els Casals.

Safaretjos

Els trobem al costat de pous o de masies, servien per rentar roba o qualsevol altra producte del camp, també per ensulfatar. Alguns per manca d’ús han estat destruïts o tapiats. Es coneixen actuacions de restauració per part de propietaris, són els casos dels safaretjos de mas Trabal i de ca n’Enfruns.

Abeuradors

Construccions associades a pous, fonts o surgències d’aigua. A Begues s’han construït sovint adossats a pous. Servien per abeurar el bestiar.

Basses

Les basses es construien per acumular aigua per regar per a petits horts i/o donar de beure el bestiar. A Begues n’existeix alguna que encara fa servei.

Fonts

A Begues no són abundants les fonts a causa de les característiques geològiques del terreny calcari. Les existents no reben cap manteniment. La font de Puivoltor feta amb pedra seca fa anys que es deteriora, altres com la de l’Alba o de les Comes quasi han desaparegut.

Clapers

Són relativament abundants en el terme de Begues. En coneixem de dos tipus: els que han estat construïts per apilament, seguint un ordre, i que des de lluny poden ser confosos per una barraca, i els que són resultat d’un amuntegament de pedres sobreres de l’eixarmada.

Ponts

Els ponts de Begues són de nova construcció i fets de formigó. Així doncs, hem de referir-nos més aviat a pontarrons, diminutiu de pont, car es construeixen per salvar petites rases o torrents, de manera que la llum del pont medeix poc més d’un metre de diàmetre.

Passeres

Els ramats de bestiar s’havien de conduir fins els corrals, per això es van construir passos delimitats. En llocs com Begues on convivia l’activitat pagesa i ramadera era freqüent que es tingués especial cura de no invadir els sembrats. Les carrerades o vies de trànsit del bestiar també es delimitaven amb parets seques.

Camins tradicionals

Antigues vies de comunicació entre masies i el nucli de Begues o entre Begues i altres municipis. Moltes són d’origen medieval; altres com el camí Ral que venia per Sant Boi i Sant Climent, podria ser d’origen romà. Els camins tradicionals sovint estaven delimitats per marges i alguns s’empedraven i s’acondicionaven per facilitar el pas, per exemple el pont de mas Roig sobre el camí que va de Begues a Sitges. Alguns trams han estat totalment abandonats o malmesos per noves infraestructures (camí de Sitges) i corren risc de desaparèixer. Altres com el camí de Begues a Vallirana són arranjats i desfigurats amb maquinària pesada. La seva preservació és bàsica, per què durant segles han estat els eixos principals de comunicació i perquè actualment permeten recuperar i potenciar itineraris d’interès històric i natural.

Forns de calç

La calç és un material que s’obté a partir de la calcinació de la pedra calcària. En funció del tipus de pedra, s’obtenen dos tipus de calç: la calç aèria i la calç hidràulica. Se’n troben en tot el terme municipal de Begues, sovint en plena muntanya.

Pous de glaç

Es construïen per obtenir gel tot aprofitant les glaçades de l’hivern. S’acumulaven successives capes de gel dins del pou per poder disposar-ne la resta de l’any. El gel s’extreia d’una bassa associada a un curs d’aigua proper al pou. A Begues existeix un pou de glaç de grans dimensions fet amb pedres i morter de calç que abastia l’hospital medieval d’Olesa de Bonesvalls i a la ciutat de Barcelona.

Rajoleries

La humanitat ha utilitzat, des de molt antic, l'aigua, l'argila, la llenya i altres elements, per construir els seus habitatges a partir de l'obtenció de teules, rajols, maons, etc. Ha trobat tots aquests elements als boscos. Per això, és també al mig del bosc on es conserven les restes de les antigues rajoleries. A Begues es té coneixement de l’existència de dues rajoleries, una a mas Alemany i l’altra a can Enfruns.

Sínies

Estructures construïdes amb pedra seca i amb maquinària que serveixen per extreure aigua d’un pou amb la força d’un animal. La mula o ruc amb el seu gir mou una roda vertical posada sobre la boca del pou, al mateix temps aquesta porta una cadena en la qual hi ha lligats catúfols o petits recipients que baixen al pou per pujar l’aigua a la superfície. A Begues es té constància de diverses sínies.